samarretes

Aquest mes de febrer el nostre repte mensual “ocell del mes” ha complert dos anys. Des de la primera fitxa, dedicada a la cuereta torrentera, fins la darrera, dedicada a l’aligot comú, ja en són més de vint les espècies que us hem proposat i que heu anat retratant mes a mes. Si cliqueu AQUÍ les podreu repassar totes.

Dos anys és molt de temps i per agrair-vos la vostra fidelitat, durant aquest mes de febrer,  hem estat enviant samarretes a tots aquells que ens n’heu demanat.

Molt aviat tornarem amb noves propostes d'”ocells del mes”. Esperem que us hagueu divertit tan com nosaltres perseguint ocells i que ens seguiu acompanyant en aquest projecte i enviant els vostres magnífics retrats.

Per molts anys “ocell del mes”!

Per celebrar l’entrada d’any arriba un altre Ocell del mes, en aquest cas un rapinyaire força comú, especialment, a l’hivern. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


ALIGOT COMÚ (Buteo buteo)

L’aligot és un dels rapinyaires més abundants a casa nostra, especialment, a l’hivern moment en què arriba una bona quantitat d’ocells provinents del centre i el nord d’Europa per ajuntar-se al ja prou nombrós contingent de reproductors.

Es tracta d’un rapinyaire de mida mitjana: força més gros que un xoriguer però molt més petit que un voltor o una àliga daurada. Per tal que us feu una idea l’aligot té una mida comparable a la del corb o el gavià argentat, això sí, amb les ales força més amples que aquest darrer.

Els aligots, en general, tenen força variabilitat en el plomatge per la qual cosa aquest no serà una de les millors característiques alhora d’identificar-los. Molts exemplars provinents del nord d’Europa poden ser extremadament clars —fins i tot blancs— mentre que es aligots residents són, per regla general, molt més foscos —i petits—. Per identificar un aligot ens haurem de fixar, per tant, més en la silueta que no pas en la coloració. Hem de buscar un rapinyaire mitjà amb les ales molt amples i la cua, relativament, curta i força arrodonida.

A l’època de reproducció els aligots ocupen mosaics de bosc —on fan el niu— amb camps de conreu o d’altres zones obertes per caçar. Ara a l’hivern poden viure en qualsevol tipus d’ambient però amb preferència per les grans àrees sense arbres. És molt típic veure’ls damunt dels pals de la llum o del telèfon de la vora de la carretera.

aligot-comu-fitxa

img-20161202-wa0008

El passat dissabte 26 de novembre un grupet de valents vam desafiar la pluja, la boira i, en general, el mal temps imperant i vam dirigir-nos cap al sud —com els ocells migradors— a la recerca del sol i del bon temps (spoiler: no ho vam aconseguir…). La nostra destinació (quarter d’hivernada) va ser la R.N. de Sebes a Flix en la qual esperàvem —gràcies als seus observatoris estratègicament situats— poder fer bones observacions d’alguns ocells aquàtics com ara el mític bitó, el preciós blauet o diverses espècies d’ànecs.

img-20161202-wa0007

El bitó, que és un ocell que requereix moltíssim esforç o moltíssima sort per veure’l, no va aparèixer però, en canvi, vam poder observar, durant molta estona, una femella de blauet  que va fer les delícies dels assistents. A més a més, vam tenir l’oportunitat de parlar sobre el dimorfisme sexual dels ànecs, en aquest cas, gràcies a la col·laboració d’un grupet de xarxets. Durant tota aquesta estona vam sentir el rascló, que xiscla com un porc a la matança, i vam restar una estona embadalits veient com els cabussets provaven de pescar alguna cosa per menjar.

dsc_7133

dsc_7121

Blauet (Alcedo atthis) del dret i del revés!

dsc_7114

Xarxet (Anas crecca) femella

dsc_7116

Xarxet mascle

dsc_2212

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Finalment, va començar a ploure amb ganes però tot i així, gràcies als observatoris de la reserva, ens va ser possible continuar observant ocells, a recer, una estona més. Vam veure com el pit-roig, la cuereta, el mosquiter i molts d’altres entomaven estoicament la pluja.

dsc_7136

Pit-roig (Erithacus rubecula)

dsc_7151

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), l’ocell el mes de novembre, entomant la pluja.

dsc_7140

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Abans de marxar, per això, vam fer una visita breu al mas del Director —la gana ja ens feia grunyir l’estómac— a on vam poder gaudir del diorama que tenen a l’entrada amb reproduccions de molts dels animals que viuen a la zona. No cal dir que hi tornarem, a Sebes, a on a més a més sempre ens hi sentim molt ben rebuts.

1936520_936904989679591_919688846500092760_n

Font: Grup de Natura Freixe

 

 

 

 

El desembre ja és un mes de ple hivern i és per això que l’ocell que hem triat per representar-lo n’és un d’estrictament hivernal, que no nidifica, per tant, a Catalunya. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


CORB MARÍ GROS (Phalacrocorax carbo)

El corb marí és un ocell gros, amb les ales relativament curtes i arrodonides, la cua també curteta i el coll, en canvi, llarg i gruixut . La coloració general d’aquesta espècie és negre, tot i que pot presentar una quantitat variable de blanc entre la gola, el pit i la panxa segons l’edat de cada individu. A la base de la mandíbula inferior té una taca de color groc intens que es força visible fins i tot a certa distancia.

A l’hivern, el corb marí ocupa qualsevol espai en el qual hi hagi aigua i peixos. És força abundant a les zones humides més importants de Catalunya, però també en embassaments interiors, rius i, fins i tot, als ports pesquers nedant enmig de les barques. És freqüent, també, veure’ls aturats als arbres sense fulles de la vora dels rius sobre els quals s’apleguen en gran nombre per passar la nit.

A causa de la seva dieta exclusivament piscívora, aquesta espècie té molt mala premsa entre els pescadors i, de fet, històricament, aquest col·lectiu ha demanat llicències per poder-ne controlar la població mitjançant la cacera. Malgrat aquestes peticions, s’ha demostrat que la immensa majoria dels peixos que consumeixen els corb marins no tenen cap valor comercial.

Una de les “llegendes urbanes” que envolta els corb marins és que no tenen glàndula uropigial —l’encarregada de produir l’oli que impermeabilitza el plomatge dels ocells aquàtics— i que per això passen tanta estona amb les ales obertes per assecar-se. La veritat és que, tot i que sí que en tenen, de glàndula uropigial, la quantitat d’aquest oli protector no és suficient per impermeabilitzar-los completament, però és que a més a més, l’excés de pes que els suposa que l’aigua els penetri entre les plomes els ajuda a capbussar-se amb més facilitat.

corb-mari-gros-fitxa-web

Aquest hivern hi ha un fenomen que ens té, als ornitòlegs, ben desconcertats. Com ja sabeu (i si no, feu una ullada AQUÍ) el mosquiter comú -el nostre ocell del mes de novembre- té una veu de contacte força característica que durant el període de tardor/hivern no para d’emetre. A les guies d’ocells aquest so es descriu com a uït o tuït.

img01912

ESTRADA, J.; JUTGLAR, F. LLOBET, T. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. (2010). Bellaterra. Lynx Edicions.

 

Doncs bé, enguany la major part dels mosquiters que han arribat a Catalunya a passar l’hivern en fan una altra, de veu de contacte. En comptes del típic uït, fan un so bisil·làbic que es podria transcriure com a swiu. La veritat és que encara no sé sap què està passant amb els mosquiters comuns. Per què fan una vocalització diferent a l’habitual? Hi ha qui diu que potser, per alguna raó, els ocells que han arribat enguany a casa nostra procedeixen de poblacions més orientals de les tradicionals.

En qualsevol cas, i mentre seguim investigant la raó d’aquest canvi, els qui vulgueu participar en el concurs de l’ocell del mes haureu de cercar un so com el que hem posat a continuació en comptes del tradicional uït.

dsc_6925

 

 

Aquest mes de novembre volem desplaçar-nos cap al sud per conèixer la Reserva Natural de Sebes a Flix (Ribera d’Ebre). Aquest superb espai fluvial ha esdevingut, en els darrers temps, un dels paradisos per als amants de la fotografia d’ocells gràcies al seus observatoris de fusta estratègicament situats i també, perquè no dir-ho, a la presencia regular del bitó, una  espècie envoltada d’una aura mística que és un dels objectius més cobejats pels fotògrafs.

dsc_6288Bitó (Botaurus stellaris)

La Reserva, gestionada des de l’any 1999 pel Grup de Natura Freixe, està constituïda per un dels canyissars més extensos del país així com un bosc de ribera gairebé immaculat. A l’estiu hi destaquen com a espècies reproductores l’arpella vulgar, l’agró roig, el blauet o el teixidor, mentre que a l’hivern, com ja hem comentat, l’estrella indiscutible és el bitó.

dsc_6334Teixidor (Remiz pendulinus)

L’any passat Pasdepardal vam realitzar una guia dels Moixons de la Reserva Natural de Sebes la qual està tenint una gran acollida.

12509872_940538772649546_2431729159414258430_n

Si voleu afegir-vos a la sortida us esperem a l’aparcament del MAS DEL DIRECTOR A LES 09:30h DEL DISSABTE 26. També podem trobar-nos, si ho preferiu, a Riudecols a les 08:45h per omplir cotxes i així no agafar-los tots.

A LES 09:30h AL MAS DEL DIRECTOR DE FLIX

A LES 08:45h A RIUDECOLS PER OMPLIR COTXES

Valdrà la pena. Us hi esperem!!!

Amb l’entrada dels primers freds arriba un altre Ocell del mes, en aquest cas, un de molt comú però que costarà una mica de localitzar als qui encara no el conegueu! Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


MOSQUITER COMÚ (Phylloscopus collybita)

El mosquiter comú és un petit ocell -molt petit, de fet- que tot i que cria de forma regular a casa nostra és amb l’entrada de gairebé un milió d’exemplars hivernants que esdevé una espècie realment molt abundant. És de tonalitat verdosa, amb les parts inferiors més clares i el bec i les potes prims i de color negre.

Els mosquiters, a l’hivern, viuen en qualsevol ambient que tingui arbres o matolls però es deleixen, sobretot, per les acàcies dels parcs i jardins dels pobles i ciutats. Són ocells inquiets que es mouen ràpidament de branca en branca, repassant fulla per fulla per trobar petits invertebrats per omplir el pap.

Per sort, també són ocells força vocals i si estem alerta els sentirem cridar tuit, tuit, mentre anem a comprar el pa o mentre fem una cervesa a la terrassa d’un bar. Per tant, aquest cop, potser us serà més fàcil participar al concurs amb un arxiu d’àudio que amb una foto. Ànims!!

 

mosquiter-comu-fitxa

 

 

Divendres passat vam organitzar un taller programat dins el festival de dibuix Big Draw.  El taller portava per títol Ocells il·lustrats i en ell convidàvem als participants a dibuixar alguns dels ocells més comuns a les places i jardins de Reus. Durant tota la tarda petits i grans artistes es van acostar a la nostra taula on vam gaudir d’allò més dibuixant i pintant ocells de tota mena.

Gràcies a tots els que vau participar!

 

 

 

 

img_0670

Dissabte passat vam iniciar el curs 2016/17 del Club Pasdepardal fent un tomb pels voltants de Siurana. Aquest cop vam seguir la proposta del llibre “On observar ocells a Catalunya” de Josep del Hoyo i Jordi Sargatal. En el llibre es proposa un itinerari circular vorejant els cingles de Siurana per arribar al molí de l’Esquirola en l’aiguabarreig dels rius Siurana i de la Gritella i tot seguit enfilar-se cap al poble de Siurana per tornar a descendir fins la corba de la carretera on havíem aparcat els cotxes.

ons0001

Com que el llibre ja té uns anyets, es va editar el 1989!, vam fer l’exercici de contrastar els paisatges que s’hi descriuen amb els actuals per mirar de copsar el pas del temps sobre el territori. Vam concloure que, a banda d’alguns canvis de  cultius d’avellaners i ametllers per oliveres, poc havia canviat en trenta anys…

Així doncs, llibre en mà, vam posar-nos a caminar tot mirant d’observar les espècies que, segons els autors del llibre, són fàcilment observables en aquest itinerari. No ens posarem ara a enumerar totes les espècies que no vam poder observar: que nosaltres no ho féssim no vol dir que no hi siguin. Ja se sap que en això del birding també hi compta molt la sort.

Els que si vam poder observar van ser tudons, corbs, pit-rojos, mallerengues vàries, bruels i els que van les estrelles de la sortida: el pela-roques i la merla blava. Aquests dos els vam observar quan buscàvem un hipotètic cau de duc en els cingles que conformen els gresos del Triàsic d’aquesta zona . Dels dos rapinyaires que ens havíem proposat de veure (l’àliga cuabarrada i el falcó pelegrí) només es va deixar veure el falcó que va sobrevolar-nos fugaçment quan va travessar rabent la vall del riu Siurana.

dsc_5759

Bruel (Regulus ignicapilla)

dsc_5969

Pela-roques (Tichodroma muraria)

dsc_6001

Merla blava (Monticola solitarius)

Resumint: una passejada molt agradable, envoltats d’un paisatge imponent de tardor i amb molts tresors ornitològics per descobrir. Us el recomanem!

img_0697 img_0701