img_0670

Dissabte passat vam iniciar el curs 2016/17 del Club Pasdepardal fent un tomb pels voltants de Siurana. Aquest cop vam seguir la proposta del llibre “On observar ocells a Catalunya” de Josep del Hoyo i Jordi Sargatal. En el llibre es proposa un itinerari circular vorejant els cingles de Siurana per arribar al molí de l’Esquirola en l’aiguabarreig dels rius Siurana i de la Gritella i tot seguit enfilar-se cap al poble de Siurana per tornar a descendir fins la corba de la carretera on havíem aparcat els cotxes.

ons0001

Com que el llibre ja té uns anyets, es va editar el 1989!, vam fer l’exercici de contrastar els paisatges que s’hi descriuen amb els actuals per mirar de copsar el pas del temps sobre el territori. Vam concloure que, a banda d’alguns canvis de  cultius d’avellaners i ametllers per oliveres, poc havia canviat en trenta anys…

Així doncs, llibre en mà, vam posar-nos a caminar tot mirant d’observar les espècies que, segons els autors del llibre, són fàcilment observables en aquest itinerari. No ens posarem ara a enumerar totes les espècies que no vam poder observar: que nosaltres no ho féssim no vol dir que no hi siguin. Ja se sap que en això del birding també hi compta molt la sort.

Els que si vam poder observar van ser tudons, corbs, pit-rojos, mallerengues vàries, bruels i els que van les estrelles de la sortida: el pela-roques i la merla blava. Aquests dos els vam observar quan buscàvem un hipotètic cau de duc en els cingles que conformen els gresos del Triàsic d’aquesta zona . Dels dos rapinyaires que ens havíem proposat de veure (l’àliga cuabarrada i el falcó pelegrí) només es va deixar veure el falcó que va sobrevolar-nos fugaçment quan va travessar rabent la vall del riu Siurana.

dsc_5759

Bruel (Regulus ignicapilla)

dsc_5969

Pela-roques (Tichodroma muraria)

dsc_6001

Merla blava (Monticola solitarius)

Resumint: una passejada molt agradable, envoltats d’un paisatge imponent de tardor i amb molts tresors ornitològics per descobrir. Us el recomanem!

img_0697 img_0701

Per iniciar la temporada de tardor/hivern us proposem fer una sortida a peu pels voltants del poble de Siurana, que passa pel mas d’en Candi i pel molí de l’Esquirola. Hem triat un itinerari d’aproximadament quatre hores de durada (a pas d’ornitòleg) que ens permetrà —amb una mica de fortuna, que és la deessa dels qui ens agrada mirar ocells— observar algunes espècies de rapinyaires com ara l’àliga cuabarrada o el falcó pelegrí. A més a més, ara que els fringíl·lids (pinsans, passerells, caderneres, verdums, etc.) comencen a formar grans estols per passar l’hivern, tindrem l’oportunitat d’estudiar i conèixer la seva veu de contacte per identificar-los més fàcilment.

Àliga cuabarrada (Aquila fasciata)

Ens trobarem en la ubicació del mapa de sota el DIUMENGE 23 D’OCTUBRE A LES 9:00H DEL MATÍ. Esperem que us animeu a venir i passar el matí amb nosaltres observant ocells. Recordeu que aquest cop caldrà caminar. Tingueu-ho en compte a l’hora de dur el calçat adequat i penseu també de portar aigua i alguna cosa per esmorzar.

Amb l’inici de la tardor arriba un altre Ocell del mes, en aquest cas, un que hauria de ser fàcil de fotografiar! Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


ESTORNELL VULGAR (Sturnus vulgaris)

L’estornell vulgar és un ocell bàsicament negre, tot i que, de fet, a l’estiu té unes boniques iridescències de color porpra i verd i a l’hivern mostra un plomatge força pigallat de taques claretes. Es tracta d’una espècie més aviat rabassuda, amb la cua curta i el bec llag i punxegut que cria, en petites colònies, sota les teules de moltes cases del nostre país. En aquestes colònies coincideix, sovint, amb la seva espècie “bessona”: l’estornell negre, més fosc encara i menys pigallat. 

Tot i ser un ocell força comú, l’estornell vulgar té alguna particularitat que el fa molt interessant. La primera d’elles és la seva capacitat per imitar cants d’altres ocells i també coses (les campanes del campanar, una alarma, una motoserra, etc).  És realment fascinant intentar descobrir quin ocell estan imitant en cada moment, enmig dels xiulets propis del seu cant.

L’altra particularitat, aquesta ben coneguda per tothom, és el costum que tenen, a l’hivern, de formar bandades que poden arribar a més d’un milió d’exemplars (com és el cas de les que es poden veure a l’embassament d’Utxesa, al Segrià). Aquests estols gegantins estan formats pels ocells residents (que viuen tot l’any a casa nostra) i, sobretot, pels que arriben des del centre i nord d’Europa per passar l’hivern. És un espectacle extraordinari veure com volen tots plegats, amb una sincronia que costa de creure, abans d’ajocar-se al dormidor per passar la nit plegats.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

estornell-vulgar-web

Després del “programa doble” que ha suposat l’Ocell de l’estiu (1 i 2), comencem el curs escolar tornant al format habitual amb l’Ocell del mes de setembre. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període.  Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


COTORRETA DE PIT GRIS (Myiopsitta monachus)

La cotorreta de pit gris és un ocell de color verd maragda, amb el pit i el front grisos, les ales blavoses i la cua llarguíssima. Es tracta d’una espècie originària de l’Amèrica del sud i les poblacions que hi ha avui en dia a casa nostra provenen d’exemplars d’origen domèstic.

S’alimenta, principalment, de la fruita que recol·lecta dels arbres ornamentals que hi ha als parcs i jardins urbans. Viu en petites colònies —força sorolloses, per cert— que formen agrupant els nius dalt de tot de palmeres o d’arbres de bona alçada. Aquest conjunt de nius, amb el pas del temps, pot arribar a ser tan pesat que hi ha el risc que caigui, aixafant tot allò que hi hagi a sota: normalment, cotxes.

Com en el cas d’altres espècies al·lòctones (que no són originàries d’un territori al qual ha accedit recentment, sovint per l’acció humana) la cotorreta de pit gris competeix directament amb espècies que sí que ho són, d’originàries de casa nostra i, sovint, les perjudica. La cotorreta de pit gris pot ser un dels motius de la davallada de les poblacions de pardals a les ciutats catalanes.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

cotorreta-pit-gris-fitxa

IMG_8717 IMG_9824 IMG_9823 IMG_9842

Ja hem arribat al mes de setembre i és hora de repartir obsequis del nostre “foto-concurs”. Aquest cop hem volgut premiar la constància de tots aquells que ens heu anat enviant imatges de les diferents propostes d’ “ocelldelmes” des del mes d’abril.

Així doncs felicitem a @campodetenis, @1cellscat, @lourdes_jb, mingo i @mosafe98 que rebran una samarreta serigrafiada a mà per Pasdepardal.

Moltes gràcies a tots els que ens seguiu al nostre compte d’Instagram i en especial a tots aquells que participeu en el nostre repte mensual.  Ara al setembre encetem una nova temporada del “ocelldelmes” que durarà fins gener i en la que esperem que ens seguiu acompanyant.

Gràcies a tothom i bon birding!

La muda és un procés mitjançant el qual alguns animals renoven les plomes, el pèl, la pell, les dents, les banyes, etc. En el cas dels ocells, aquest fenomen es realitza periòdicament i, generalment, seguint una seqüència esglaonada que els permeti mantenir, en tot moment, la capacitat de vol. Les estratègies que utilitzen els ocells per reemplaçar les plomes són força diverses, però d’entre totes elles la més extrema és, potser, la que segueixen els ànecs en general i l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) —un dels nostres ocells de l’estiu— en particular.

DSC_4279

Mascle i femella (a l’esquerra) de collverd amb el seu plomatge habitual (gener 2016).

Els mascles d’ànecs i oques, poc després de l’aparellament i en ple estiu, adquireixen una coloració molt discreta que recorda força a la de les femelles. Aquest plomatge s’anomena d’eclipsi i permet aquests ocells passar desapercebuts durant un període en el qual seran especialment vulnerables. Un cop tant mascles com femelles tenen el plomatge marronós —els mascles perquè estan en eclipsi i les femelles perquè aquest és el seu plomatge habitual—, ambdós sexes perden totes les plomes de vol alhora. Aquesta estratègia de muda anomenada simultània els deixa temporalment impedits de volar i a mercè, per tant, dels depredadors. Al cap de 30-40 dies aquests ànecs lluiran un plomatge nou de trinca que els haurà de servir fins a la muda de l’estiu següent.

DSC_3833

Mascle de collverd en plomatge d’eclipsi (juliol 2016).

DSC_3819

Mascle de collverd en plomatge d’eclipsi (juliol 2016). Noteu que les noves primàries (11 a cada costat, encara que la 1a és reduïda i no es veu) estan creixent, mentre que les secundàries (que anirien a continuació just per sota) encara no treuen el cap.

 

 

Tenim la idea que només els ocells tropicals llueixen colors vius i que els de la nostra contrada són tots ben ensopits. En el taller que vam realitzar ahir a la Biblioteca Pere Anguera de Reus dins el cicle Un estiu de faula vam descobrir que això no és així.

A partir de la història del corb que es va pintar com una mallerenga, com una cotorra i com un pinsà per tal de tenir amics vam investigar de quin color són els ocells que tenim al voltant. Ens vam sorprendre al descobrir la variació de colors dels nostres ocells: el groc del gafarró, el verd de la cotorra, el taronja de la puput, el blau de la mallerenga, el rovell del pit-roig … Amb tots aquests colors al cap vàrem dibuixar i pintar ocells de colors en samarretes que van lluir d’allò més!

Dimarts vinent investigarem els “bitxos de 6 potes”.

No hi falteu!

 

cadrenera-PA-web

 

 

Sabíeu que Pasdepardal fa un taller cada dimarts a la biblioteca Pere Anguera de Reus? És gratuït i pensat per a un públic familiar. Cada setmana expliquem contes, explorem l’entorn de la biblioteca a la cerca d’ocells i altres animals i fem un taller relacionat amb el que hem investigat. Us ho perdreu?

Per consultar el programa cliqueu AQUÍ

 

 

Dissabte passat vam celebrar el “final de curs” del Club Pasdepardal anellant ocells en una zona del riu Gaià, a prop d’Aiguamúrcia. Malgrat la calor vam poder anellar fins a 7 espècies diferents d’ocells.

DSCN3191

autor foto: Pere Compte

Els més matiners en caure a les xarxes van ser un grup de gafarrons i verdums. A la foto un verdum:

DSCN3067

autor foto: Pere Compte

En la primera batuda també vam anellar un tallarol de casquet mascle i una cadernera.

DSCN3063

autor foto: Pere Compte

DSCN3128

autor foto: Pere Compte

Aquesta merla quasi que no hi cabia al tub de la balança!

IMG_8575

IMG_8576

La bosqueta: un dels ocells més bonics, i el més fotografiat,  dels que vam poder observar de prop.

DSCN3197

autor foto: Pere Compte

IMG_8566

IMG_8568

I per acabar, un rossinyol bord!

DSCN3315

autor foto: Pere Compte

IMG_8584

Esperem retrobar-nos a la nova temporada del Club Pasdepardal, que començarà a la tardor. No hi falteu!

Bon estiu i bon birding!

Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients de secà i una altra pròpia del medi aquàtic. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Aquí teniu la fitxa de l’ÀNEC COLLVERD, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients aquàtics.

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.

Animeu-vos

Bon birding!


ÀNEC COLLVERD (Anas platyrhynchos)

És l’ànec més abundant al nostre país i també l’antecessor dels ànecs domèstics, amb els quals s’hibrida sovint. El mascle té el cap i el coll de color verd amb iridescències, el bec groc i les potes taronges, el pit castany, el cul negre i el cos grisenc. La femella, en canvi, de coloració molt més sòbria, és bruna, amb la part superior del cap —el pili— més fosc i un franja fosca que li va de la base del bec fins al clatell i que li travessa l’ull. En qualsevol plomatge, per això,  l’ànec collverd es pot distingir d’altres espècies d’ànec perquè té una taca a les ales, anomenada mirallet, de color blau metàl·lic.

L’ànec collverd ocupa pràcticament qualsevol ambient d’aigua dolça, des de rius i rierols fins a llacunes litorals o llacs artificial de parcs i jardins. La parella construeix un niu força amagat entre la vegetació dins del qual hi poden arribar a pondre 18 ous. Els polls, que són nidífugs, abandonen el niu al cap de poques hores d’haver nascut i ja són capaços de nedar i alimentar-se per ells mateixos.

És una espècie omnívora que menja plantes, llavors, cucs, caragols, capgrossos, etc. sempre des de la superfície de l’aigua i sense capbussar-se completament. L’ànec collverd és un ocell força sorollós, especialment durant el festeig quan repeteixen insistentment un quac, quac nasal.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

 

ànec-collverd-fitxa-web