Aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat d’enregistrar al riu Spree al seu pas per la ciutat de Berlín, una de les espècies que tractem en la propera guia de Pas de pardal sobre els ocells del delta de l’Ebre: la fotja vulgar. Com veureu, en aquest vídeo s’observen dos trets característics d’aquest ocell. En primer lloc s’aprecien perfectament els peus amb dits lobulats, a mig camí entre els d’un ànec -que té membranes per tal d’impulsar-se- i els d’una polla blava per exemple, amb dits llarguíssims per evitar d’enfonsar-se al fang mentre es desplaça dins del canyissar. En segon lloc podem veure com es capbussa, acció que s’inicia amb una mena de bot cap amunt per entrar a l’aigua amb el cap per davant, per recol•lectar la vegetació submergida de què s’alimenta.

fotja-potes028

Pas de pardal va ser present a les jornades culturals que es van organitzar entorn de “La festa del dibuix” a l’escola Prat de la Riba de Reus.

El nostre il·lustrador va oferir un taller als alumnes de cicle inicial on els va parlar de la seva feina i especialment de com dibuixa els ocells de la guia pas per pas. Durant el taller cada nen  va tenir l’oportunitat de posar a prova les seves dots d’observació i acolorir uns ocells a partir dels dibuixos del quadernet per pintar.

Ens ho vam passar molt bé!

IMG_7294

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

pitroig-postal

El pit-roig és un ocell present a casa nostra durant tot l’any. A l’estiu, com a reproductor, s’estima que aproximadament 1.200.000 parelles hi crien en boscúries amb poc o molt sotabosc. A l’hivern, això sí, la població de pit-roig augmenta moltíssim degut a l’arribada de milions d’ocells provinents del centre i nord d’Europa. És aleshores quan aquest ocell esdevé abundantíssim a tot arreu.

A sota hi trobareu un parell d’exemples de veus del pit-roig que hem pogut enregistrar a la serra de Prades. El primer és una mostra de la veu de contacte, que a l’hivern sentireu a tot hora en qualsevol bosc de casa nostra. En el segon exemple, a més a més de la veu de contacte també se sent el cant, molt més bonic i complex.

 

Donat que al paràgraf anterior hem fet servir termes com ara “veu de contacte” o “cant”, aprofitarem per fer-vos cinc cèntims dels diferents tipus de vocalitzacions que utilitzen els ocells per comunicar-se i de quina és la funció de cadascuna d’elles.

El cant: aquest és el tipus de vocalització més rica i més ben estructurada. Generalment qui canta és el mascle i generalment ho fa durant el període reproductor, ja sigui per atreure la femella o bé per defensar el seu territori d’altres mascles de la seva espècie. Com que, en definitiva, la funció del cant és fer-se notar, sovint es realitza des d’un lloc força visible: la merla des del capdamunt dels arbres, l’estornell de dalt de tot de les antenes de TV, etc.

El reclam: com el seu nom indica, aquesta veu serveix per reclamar alguna cosa; ja sigui dels pollets cap els adults, o també entre adults en algunes fases del festeig. Són vocalitzacions generalment curtes i agudes.

Les veus d’alarma: són vocalitzacions curtes que s’emeten quan es detecta algun perill potencial. No és rar que la veu d’alarma emesa per una determinada espècie serveixi d’alerta per a ocells d’altres espècies. L’exemple paradigmàtic és el del crit del gaig, que posa guàrdia la resta d’animals del bosc.

Les veus de contacte: generalment són curtes i repetitives. En podríem destacar dues funcions principals: mantenir la cohesió d’un estol d’ocells mentre mengen, durant la migració, etc., o bé, en el cas d’ocells solitaris, avisar de la seva presencia a d’altres membres de la mateixa espècie per tal d’evitar conflictes territorials. Aquest darrer cas és el del pit-roig.

brama-cervol-web

El cap de setmana del 04 i 05 d’octubre ens vam dirigir cap al Parc Natural de l’Alt Pirineu amb la intenció de presenciar una de les exhibicions més impressionants del regne animal al nostre país: la brama del cérvol.

El cérvol (Cervus elaphus) és el major dels ungulats salvatges que viu a casa nostra, i malgrat que a principis del segle passat es va donar per extingit, l’èxit de les successives reintroduccions realitzades a partir de mitjans de segle XX, i el major grau de protecció del seu hàbitat ha permès que avui en dia la població d’aquest mamífer gaudeixi d’una certa bona salut.

PA042104-1

Cérvol (Cervus elaphus)

PA042114

Cérvol mascle empaitant una femella

Durant el període de zel, que comença a meitat de setembre i s’allarga fins a finals d’octubre, té lloc la brama, durant la qual els harems de mascles reclamen les femelles amb baralles i bramuls que poden arribar a sentir-se a quilòmetres de distància. A sota podeu escoltar dos talls que vam enregistrar a mode d’exemple. En el primer, a més a més dels bramuls dels cérvols podeu sentir, als segons 9 i 14 per exemple, la veu d’una Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) . En el segon enregistrament se sent perfectament, entre els segons 14 i 18, el reclam en vol del Picot negre (Dryocopus martius) i posteriorment , segons 35-36, la veu d’excitació de la mateixa espècie.

 

Dissabte ens vam llevar encara fosc i vam conduir per una pista forestal que ens feu guanyar alçada ràpidament. Quan va començar a trencar el dia ens vam aturar en un punt amb bona visibilitat sobre una clariana envoltada de bosc a l’altra costat de la vall i de seguida vam veure que l’havíem encertat. La cridòria era eixordadora i amb l’ajut dels binocles vam localitzar quatre o cinc mascles i potser mitja dotzena de femelles a l’altre costat del riu. Vam provar d’acostar-nos-hi i finalment, després de més d’una hora de caminar el nostre esforç es va veure recompensat amb l’enregistrament del breu vídeo que us mostrem a continuació.

Per arrodonir una mica més la feina, l’endemà hi vam tornar però durant aquella nit els ramats de vaques i cavalls havien pujat fins aquell indret i creiem que van desplaçar els cérvols bosc amunt. Se sentien més lluny i no en vam poder veure cap. No obstant això vam trobar marques de la fregadissa de les banyes al tronc d’algun arbre i força petjades.

Fregadissa de les banyes al tronc d’un arbre

 

PA042117

Petjada de cérvol

En definitiva, un gran cap de setmana en què vam ser testimonis d’excepció d’un espectacle inoblidable i que vam arrodonir amb magnífiques observacions d’ocells com ara Picot negre, Trencapinyes (Loxia curvirostra), Mallerenga emplomallada i Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), Griva (Turdus viscivorus), Reietó (Regulus regulus), etc.

 

 

Aquest cap de setmana s’ha dut a terme al Delta de l’Ebre la primera edició del Delta Birding Festival. L’equip de Pas de pardal vam assistir a dues conferències a càrrec de dos il·lustradors els quals van compartir amb els assistents alguns dels seus secrets. El dissabte va parlar en Killian Mullarney, un irlandès que està considerat un dels millors dibuixants d’ocells del món a més a més d’un gran expert en identificació i que és un dels autors de la guia dels ocells d’Europa que avui dia es considera l’obra de referència en aquest camp.

Killian Mullarney ensenyant-nos els seus apunts de camp

Killian Mullarney ensenyant-nos els seus apunts de camp

La conferència del diumenge va ser a càrrec d’en Toni Llobet, il·lustrador català que està confeccionant actualment l’atles dels mamífers de tot el món i que a diferència d’en Killian dibuixa directament sobre format digital.

Toni Llobet

Toni Llobet

Al final de les xerrades i durant l’estona de signatura de llibres per part dels dos autors abans esmentats, vam tenir l’oportunitat de regalar-los una de les nostres guies, que tot s’ha de dir,  els va agradar moltíssim.

Killian Mullarney i Toni Llobet fent un cop d'ull a la guia dels Ocells del Camp

Killian Mullarney i Toni Llobet fent un cop d’ull a la guia dels Ocells del Camp

Killian Mullarney

Killian Mullarney

En definitiva, vam passar un cap de setmana excel·lent enmig d’un paisatge increïble, vam aprendre’n de dos grans professionals i per descomptat vam veure ocells de totes les formes i colors.

Bàndol de flamencs (Phoenicopterus ruber)

Bàndol de flamencs (Phoenicopterus ruber)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

 

 

“Penjada de les branques cap per avall, la blava i groga mallerenga cerca llavors insectes i aranyes. Quan al bosc es fa de nit marxa cap el seu niu folrat de molsa que ha fet en un forat al tronc d’un arbre.”

 

 

malerenga-blava-postal

Parus caeruleus

oreneta-postal

A finals d’estiu, durant la migració post-nupcial o just abans de començar-la, les orenetes vulgar, cuablanca i de ribera formen immensos dormidors comunals en taques de canyissar o extensions d’algun altre tipus de vegetació.

En aquest vídeo que vam enregistrar a Cambrils (Baix Camp) el 09 de setembre de 2014 s’aprecia la magnitud d’un d’aquests dormidors. Nota: disculpeu la pobra qualitat d’imatge.

 

En el pòster “Ocells del Camp” hi ha representades 17 espècies fàcilment identificables que podem observar a les comarques del camp de Tarragona (Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès).

Fàcilment identificables no pressuposa fàcilment observables! Però si tenim la sort que, per exemple, una “fletxa groga” travessi la carretera davant nostre, sabrem, sens dubte que haurem vist un oriol!

D’altres, com la cuereta, el pardal o la merla, són dels ocells més comuns en parcs i jardins pel que no ens serà gens difícil identificar-los i observar-ne els costums o, fins i tot, aprendre a reconèixer els seus cants.

2014-07-03 15.34.04

poster “Ocells del camp”