“Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però què diuen? Paraules d’amor.”

mallerenga-cantant-web

Recuperem un interessant  capítol del programa de divulgació del canal 33 Quèquicom del 19/03/2013 dedicat al cant dels ocells.

Què diuen els ocells

Per veure el programa cliqueu a l’enllaç superior.

Amb aquest post iniciem una sèrie destinada a facilitar la identificació d’alguns ocells comuns. Cada mes triarem una espècie i penjarem la seva fitxa en format pdf, per tal que us la pugueu descarregar i dur-la amb vosaltres en les vostres sortides ornitològiques. En aquestes fitxes representarem l’ocell escollit en diferents postures i situacions, destacant-ne els trets més característics de cara a la seva identificació. L’ocell escollit per inaugurar la sèrie és la Cuereta torrentera. Esperem que us siguin d’ajuda!


 

CUERETA TORRENTERA (Motacilla cinerea)

La Cuereta torrentera és un ocell que, com el seu nom indica, viu prop de rius, rierols i torrents de muntanya. A l’hivern, però, es pot observar en qualsevol altre ambient amb presència d’aigua, fins i tot en zones urbanes. S’assembla en les seves costums a la Cuereta blanca, però és més solitària: normalment n’observarem individus aïllats. Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país la cuereta torrentera és una espècie considerada VULNERABLE.

cuereta-torrentera-web

Font: Instituto da Conservação da Natureza e das Florestas

Font: Instituto da Conservação da Natureza e das Florestas

Aquest hivern hem visitat el Parque Natural do Sudoeste Alentejano e Costa Vicentina (PNSACV), una àrea protegida de dos quilòmetres d’amplada aproximadament, que recorre gran part de la costa sud-oest de Portugal.  Paisatgísticament parlant, aquest espai es caracteritza per l’espectacularitat dels seus penya-segats costaners, així com per la interessant xarxa de llacunes temporals, tant d’aigua dolça com salada.

2014-12-29-13.35.10

Penya-segats a la Costa Vicentina

Una de les coses que més ens va sobtar, va ser veure cigonyes i els seus nius en els penya-segats que donen a l’oceà. De tots és sabut que la cigonya blanca és una espècie migradora (allò de que porten els nadons de París, recordeu?), que hiverna al continent africà. El darrers anys, per això, aquesta espècie ha experimentat, en certa manera, un canvi en la seva ecologia, i cada cop hi ha més exemplars que romanen a la península ibèrica per passar tot l’hivern. Aquest fet s’associa a la disponibilitat d’aliment que troben tant als abocadors com als arrossars inundats. D’altra banda, acostumats a veure els nius de les cigonyes dalt d’esglésies, torres elèctriques o qualsevol altre tipus de construcció, no deixa de ser curiós que aquí, en aquesta zona, els facin enmig dels penya-segats costaners.

web passarocos 52

João Pedro Duarte

web passarocos 134

João Pedro Duarte

2014-12-29 13.49.55

João Pedro Duarte

En definitiva, el Parque Natural do Sudoeste Alentejano e Costa Vicentina és una zona que ens va agradar molt, tant pel seu paisatge com pels seus valor naturals; això sí: com a força llocs de la costa catalana, el bàlsam (Carpobrotus edulis), una planta invasora d’origen sud-africà, de creixement ràpid i que desplaça les plantes autòctones, s’ha fet la mestressa de bona part d’aquesta increïble àrea protegida.

2014-12-29 13.30.19

Bàlsam (Carpobrotus edulis) i flors de Panellis maritima (?)

2014-12-29 13.49.12

El far de Cabo Sardão amb bàlsam (Carpobrotus edulis) en primer terme

 

Aquest cap d’any, i aprofitant que feia un dia esplèndid, vam baixar cap el delta de l’Ebre per estrenar la nova GUIA DELS OCELLS DEL DELTA. En arribar, vam veure un bon grapat d’espècies als arrossars del voltant de la bassa de les Olles, alguns dels quals encara estaven força inundats: la fredeluga (Vanellus vanellus) amb el seu plomall, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet blanc (Egretta garzetta) i l’agró blanc (Casmerodius albus) entre d’altres.

DSC_0156-DEF

 

DSCF6605-DEF

Fredeluga (Vanellus vanellus)

DSC_0146-DEF

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

DSC_0151-DEF

Agró blanc (Casmerodius albus)

DSCF6601-DEF

Martinet blanc (Egretta garzetta) i Agró blanc (Casmerodius albus)

Abans d’entaular-nos pel dinar de cap d’any vam fer un cop d’ull pel voltant de la bassa de l’Encanyissada. Amb una llum increïble, vam poder gaudir de grans observacions de polla blava (Porphyrio porphyrio), fotja (Fulica atra), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), cabusset (Tachybaptus ruficollis) i com a cirereta del pastís un blauet (Alcedo atthis) aturat a la vora d’un canal i un rascló (Rallus aquaticus) que va treure el cap per tornar a amagar-se immediatament.

porphyrio1-DEF

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

fatra1-DEF

Fotja (Fulica atra)

pcristatus-DEF

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

tachybaptus3-DEF

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

DSC_0147-DEF

Blauet (Alcedo atthis)

DSCF6608-DEF

Rascló (Rallus aquaticus)

L’hivern, al delta de l’Ebre és una magnífica estació per observar ocells, malgrat la cacera. La llum sovint és magnífica i els colors increïbles. Després de dinar vam aprofitar per pintar els ocells que havíem vist durant el matí. El Julià i el Jan estan fets uns artistes!!!

20150101_173042-DEF

El Julià i l’ànec collverd.

20150101_173143-DEF

El Jan i la polla blava