Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, com ja és costum, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients marins i una altra pròpia d’ambients de muntanya. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Seguidament us presentem la fitxa del TRENCAPINYES, que és l’espècie que us proposem per ser l’ ocell de l’estiu  dels ambients de muntanya.

Us recordem que podeu participar en la nostra galeria d’Instagram de “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat.

Bon birding!


TRENCAPINYES (Loxia curvirostra)

El trencapinyes és un ocell robust, lleugerament més gros que un pardal, amb el cap voluminós i el bec gruixut i amb les mandíbules creuades als extrems, la qual cosa és única entre els ocells del nostre país. Els mascles tenen una tonalitat general rogenca, amb les ales i la cua més fosques, mentre que les femelles i els joves són verdosos.

El trencapinyes viu en tota classe de pinedes, però mostra una clara preferència per les que estan situades per damunt dels 1.600 metres d’alçada. Menja pinyons que extreu de l’interior de les pinyes, en postures sovint acrobàtiques, fent palanca amb el seu bec increïblement especialitzat, quan encara estan tancades, i per tant, quan els pinyons no estan a l’abast de les altres espècies que també en mengen. Aquest fet fa que la seva reproducció estigui lligada, únicament, a la collita de pinyons i que puguin criar, fins i tot, en ple hivern. És un ocell gregari i relativament sorollós, la qual cosa el fa força conspicu, sobretot en pinedes de pi negre.

 

L'ocell de l'estiu: el trencapinyes

L’ocell de l’estiu: el trencapinyes

 

Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, com ja és costum, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients marins i una altra pròpia d’ambients de muntanya. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Aquí teniu la fitxa del XATRAC COMÚ, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients aquàtics.

Us recordem que podeu participar en la nostra galeria d’Instagram de “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat.

Bon birding!


XATRAC COMÚ (Sterna hirundo)

El xatrac comú és un ocell migrador que ens visita a l’estiu i desapareix quasi del tot en els mesos d’hivern. És present per tot el litoral català si bé és veritat que és en la zona sud, especialment al Delta de l’Ebre on hi cria una nombrosa colònia, on és més habitual d’observar.

El xatrac és un ocell de mida més petita que una gavina vulgar que es caracteritza per tenir les ales fines i punxegudes, la cua forcada, un caputxó negre al cap i el plomatge del dors i les ales gris i la resta del cos blanc. El bec és fi i punxegut, de color vermell amb la punta negra. Les potes són vermelles.

Principalment s’alimenta de peixos petits que captura llançant-se en picat i capbussant-se a l’aigua. Las colònies de xatracs són molt sorolloses. Emeten diversos tipus de vocalitzacions com una sèrie de kit-kit-kit molt ràpida. També tenen sons de reclam i d’alarma, com krii-arr o xip. Són animals colonials i molt defensius amb els seus nius, que fan a la sorra de la platja, i les seves cries.

xatrac-comú-web

 

Aquest mes el volem dedicar a un ocell que, tot i ser força comú, sovint passa desapercebut entre l’aficionat novell: el raspinell.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


RASPINELL COMÚ (Certhia brachydactyla)

El raspinell és un ocell petit, més que un pardal o una mallerenga, i discret que viu en boscos o en qualsevol indret on hi hagi arbres madurs, també en parcs i jardins. Té el plomatge marró amb taques blanques i negres que li donen un aspecte marronós i críptic quan l’observem a distància. La cua és llisa, de color marronós i li serveix de suport quan s’enfila pels troncs dels arbres en cerca dels insectes que caça amb el seu bec llarg i corbat. L’ungla del dit posterior és llarga i li serveix per agafar-se bé a l’escorça. Té el costum de seguir un recorregut de baix cap a dalt irregular o en espiral al voltant de l’arbre. Quan arriba dalt de l’arbre, se’n va a la part inferior d’un altre i repeteix el procés d’anar cercant aliment mentre puja. No acostuma a baixar a terra quasi mai.

El raspinell comú té un cosí germà quasi bessó que el substitueix en alçades superiors als 1400 m: el raspinell pirinenc (Certhya familiaris). Són dues espècies molt similars les quals són molt difícils de distingir entre elles si no és per la veu, que és força diferent una de l’altra.

 

raspinell-fitxa-web

 

ocells-Pla-de-Manlleu--portada-web

 

Dimarts passat, 9 de maig, vam visitar l’escola Sant Miquel del Pla de Manlleu. Durant l’activitat vam aprendre l’idioma dels ocells i a diferenciar les diferents veus que usen per comunicar-se (cant, reclam, veu de contacte i la veu d’alarma). Després vam fer un tomb pels afores del poble on vam tenir la sort d’observar i, sobretot, sentir molts dels ocells que els alumnes havien treballat prèviament amb el quadernet Ocells del Pla de Manlleu.

Us mostrem algunes imatges de la sortida i una llista amb alguns dels ocells que vam poder observar. Si cliqueu sobre el seu nom podreu sentir com canten.

Ocells observats:

 

IMG_2965 IMG_2957 IMG_2956 IMG_2954 IMG_2953 IMG_2963IMG_2952IMG_2964IMG_2960

Aquest mes, aprofitant que tot just fa un any el vàrem dedicar a l’oreneta cuablanca, i coincidint amb el projecte orenetes del ICO, el volem dedicar a l’oreneta vulgar.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


ORENETA VULGAR (Hirundo rustica)

Tot i que és un dels ocells més estretament lligats a l’ésser humà, hom la confon sovint amb la seva cosina germana l’oreneta cuablanca. L’oreneta vulgar té les parts superiors de color blau molt fosc amb iridescències, la gola i el front vermellós, el pit i el ventre blancs i la cua enforquillada. El niu té forma de mitja tassa oberta per dalt i està construït amb boletes de fang. Sovint està enganxat a les bigues dins de masies i estables. S’alimenta d’insectes de mida petita i mitjana els quals caça en vol a prop de terra o també damunt de l’aigua. L’oreneta vulgar és una espècie estival que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana.

oreneta-vulgar-fitxa-web

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


TALLAROL CAPNEGRE (Sylvia melanocephala)

El tallarol capnegre o busquereta capnegra  és l’ocell de l’ordre dels passeriformes que més caracteritza brolles, àrees embosquinades, olivets i en general les àrees termòfiles de la zona mediterrània dels Països Catalans, on és freqüent i localment abundant, especialment a la franja costanera i a les Illes, i ha colonitzat les ciutats on el podem veure en jardins i grups d’arbres.  Molt actiu i gens tímid és fàcil de localitzar gràcies als seus reclam  i cant característics.

tallarol-capnegre-fitxa-web

El mes de febrer hem fet una petita aturada per celebrar els 2 anys del projecte “Ocell del mes” i repartir obsequis entre els participants. Per encetar la tercera temporada  hem triat un dels ocells més simpàtics de les nostres contrades:  la mallerenga carbonera.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


MALLERENGA CARBONERA (Parus major)

La carbonera és la més grossa de les mallerengues que viuen a Catalunya essent la seva mida, pràcticament, la mateixa que la del pardal comú. Té un plomatge amb colors força llampants i en destaca la seva “corbata” negra que ens permetrà identificar-la amb certesa. 

Totes les espècies de mallerenga, inclosa la carbonera, són ocells eminentment forestals però aquesta última també viu en ambients amb arbres dispersos, en parcs i en jardins fins i tot dins de grans ciutats. Fa el niu en forats i escletxes, tant dels arbres com de roques o construccions, però també ho fa dins de caixes niu.

S’alimenta d’invertebrats i llavors que recol·lecta sovint en posicions acrobàtiques gràcies a les seves potes robustes, les quals els permeten penjar-se boca avall mentre cerquen l’aliment.

La mallerenga carbonera o primavera és un ocells força conegut a la nostra cultura popular a causa del seu cant, el qual s’ha transcrit de mil maneres diferents: tot per mi-tot per mi, tot estiu-tot-estiu, sense-pa, sense-pa, tot-ho-tinc, tot-ho-tinc, etc

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país la puput és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

mallerenga-carbonera-fitxa

samarretes

Aquest mes de febrer el nostre repte mensual “ocell del mes” ha complert dos anys. Des de la primera fitxa, dedicada a la cuereta torrentera, fins la darrera, dedicada a l’aligot comú, ja en són més de vint les espècies que us hem proposat i que heu anat retratant mes a mes. Si cliqueu AQUÍ les podreu repassar totes.

Dos anys és molt de temps i per agrair-vos la vostra fidelitat, durant aquest mes de febrer,  hem estat enviant samarretes a tots aquells que ens n’heu demanat.

Molt aviat tornarem amb noves propostes d'”ocells del mes”. Esperem que us hagueu divertit tan com nosaltres perseguint ocells i que ens seguiu acompanyant en aquest projecte i enviant els vostres magnífics retrats.

Per molts anys “ocell del mes”!

Per celebrar l’entrada d’any arriba un altre Ocell del mes, en aquest cas un rapinyaire força comú, especialment, a l’hivern. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


ALIGOT COMÚ (Buteo buteo)

L’aligot és un dels rapinyaires més abundants a casa nostra, especialment, a l’hivern moment en què arriba una bona quantitat d’ocells provinents del centre i el nord d’Europa per ajuntar-se al ja prou nombrós contingent de reproductors.

Es tracta d’un rapinyaire de mida mitjana: força més gros que un xoriguer però molt més petit que un voltor o una àliga daurada. Per tal que us feu una idea l’aligot té una mida comparable a la del corb o el gavià argentat, això sí, amb les ales força més amples que aquest darrer.

Els aligots, en general, tenen força variabilitat en el plomatge per la qual cosa aquest no serà una de les millors característiques alhora d’identificar-los. Molts exemplars provinents del nord d’Europa poden ser extremadament clars —fins i tot blancs— mentre que es aligots residents són, per regla general, molt més foscos —i petits—. Per identificar un aligot ens haurem de fixar, per tant, més en la silueta que no pas en la coloració. Hem de buscar un rapinyaire mitjà amb les ales molt amples i la cua, relativament, curta i força arrodonida.

A l’època de reproducció els aligots ocupen mosaics de bosc —on fan el niu— amb camps de conreu o d’altres zones obertes per caçar. Ara a l’hivern poden viure en qualsevol tipus d’ambient però amb preferència per les grans àrees sense arbres. És molt típic veure’ls damunt dels pals de la llum o del telèfon de la vora de la carretera.

aligot-comu-fitxa