Aquest mes el dediquem a la tórtora, un ocell que en pocs decennis ha passat de ser un dels més abundants d’Europa a estar en perill d’extinció. Tant és així que aquest mes passat es va reunir a Brussel·les el comitè NADEG (grup d’experts  de la Directiva d’aus i els seus hàbitats) per aprovar un Pla d’Acció per la conservació d’aquesta on s’inclou una moratòria de la seva caça. Tot i això a Catalunya encara és relativament fàcil d’observar (el seu estat de conservació és considerat de preocupació menor).

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


TÓRTORA (Streptopelia turtur)

FONT: WIKIPEDIA

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l’ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Mesura 28 cm de llargària i 49-55 d’envergadura alar. Té les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc. El cap i el coll són d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll. El pit és de color de rosa pàl·lid. La Cua negra amb les vores blanques, punxeguda i llarga. L’ull taronja envoltat d’una zona vermella intensa.

Viu a l’Europa Central i meridional (és rara a Escandinàvia i Rússia), a l’Àfrica del Nord i a una part de l’Àsia occidental. Hiverna a Àfrica. Està molt estesa per tot el territori català, que té zones arbrades de tota mena, i fins i tot en els parcs de les ciutats, menys al Pirineu.
És estiuenca i migradora als Països Catalans. És en l’època reproductiva quan és possible d’escoltar el típic parrup d’aquesta au i de tots els coloms. És agressiva territorialment. Vol ràpid amb freqüents canvis de direcció bategant les ales espasmòdicament. Un cop acabada la cria, al setembre, volen de nit (al contrari dels altres coloms) i en petits esbarts en direcció a Àfrica.[1] Menja a terra llavors i, de vegades, mol·luscs. En època de reproducció en un arbre o arbust construeix ràpidament una plataforma mal acabada, a prop de terra, que li servirà per dipositar-hi els 2 ous corresponents i perquè la femella, juntament amb el mascle, els covin durant 14 dies. 18 dies són els que necessiten els pollets per estar en condicions de deixar el niu.
tortorafitxa-web

 

Text i fotos: Enric Pàmies

Avui hem fet una activitat creuada: hem aprofitat la sortida periòdica del Club Pasdepardal per tocar de prop el projecte Birding Parc Samà, i conèixer així els ocells que habiten al parc.
Hem estat un grup força nombrós i, a part de comentar les espècies ornitològiques del parc (i observar-ne unes quantes), hem anar veient també tots els animals presents al parc: daines, peixos, tortugues, faisans, paons, ànecs, cotorres, …

pas+de+pardal pasdepardal

Degut al nombrós grup que formàvem i al soroll que fèiem (quelcom normal quan anem amb nens petits) hem vist poques espècies ornitològiques: tudó, tórtora turca, falciot negre, merla, griva, cadernera, gafarró, garsa, estornell vulgar, raspinell, mallerenga carbonera, mallerenga emplomallada, pardal comú i cotorreta de pit gris.

Tudó

Tudó

tortora+turca

Tórtora turca

griva

Griva

cadernera

Cadernera

gafarro

Gafarró

cotorra

Cotorreta de pit gris

pardal

Pardal comú

raspinell

Raspinell

També hem vist els ocells que viuen de forma permanent al parc:

anec

Ànec collverd (raça de captivitat)

anec+mandari

Ànec mandarí

anec+caroli

Ànec carolí

colom+guinea

Colom de Guinea

pao+mascle

Paó sobre una branca de Taxodium

pao

Cria de paó

Aprofitant també el bon temps, hem alimentat les tortugues i hem fet un petit recompte de les espècies que viuen al llac. Les més habituals són la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) i les tortugues d’orelles grogues (Trachemys scripta scripta), tot i que podem trobar diverses espècies americanes dels gèneres Trachemys, Pseudemys i Graptemys. Hem observat també una tortuga d’origen asiàtic (Ocadia sinensis) i una tortuga de rierol (Mauremys leprosa), una espècie autòctona de Catalunya.

menjar+tortugues

Observant tortugues i peixos

tortugues+sol

Tortugues assolellant-se

trahcemys+scripta++elegans

Trachemys scripta elegans

trahcemys+scripta++troosti

Trachemys scripta troosti

pseudemys+concinna

Pseudemys concinna

ocadia+sinensis

Ocadia sinensis

mauremys+leprosa

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

L’ocell que us proposem pel mes de maig és el rossinyol, un d’aquests ocells marronosos però amb un cant molt característic que el fa molt fàcil d’identificar i observar.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


ROSSINYOL (Luscinia megarhynchos)

FONT: WIKIPEDIA

El rossinyol (Luscinia megarhynchos) és un ocell passeriforme emblemàtic dins els ocells cantaires. Amida uns 16 cm de longitud i té un color marronós excepte en la cua que és vermellosa. Hi ha poc dimorfisme sexual. S’alimenta d’insectes que caça a terra i a la tardor també de fruits.

És un ocell migratori (passa l’hivern a l’Àfrica) amb una distribució europea (Europa central i del sud) i de l’Àsia dels sud-oest. A Catalunya és molt freqüent a gairebé tot el territori quan està de pas.[1][2] Els mascles fan la migració de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l’any anterior, on sovint s’aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap al tard i durant la nit, però també de dia, a la primavera, i és difícil veure’ls.

Es troba on hi ha bardisses i matolls, dintre de les quals fa el niu, pel que és més freqüent als espais més o menys oberts, amb bardisses i tanques o boscos galeria que no pas als boscos.

rossinyolfitxa-web

 

L’ocell que us proposem pel mes d’abril és el cruixidell, un d’aquests ocells marronosos però amb un cant molt característic que el fa molt fàcil d’identificar i observar.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


CRUIXIDELL (Emberiza calandra)

FONT: WIKIPEDIA

El cruixidell o sól·lera (o súl·lera) (Miliaria calandra) és un emberízid molt comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre un observatori ben visible i des del qual emet un xerric estrident. De mida apreciable (18 cm) té un color terrós vionat de color fosc i un bec gruixut i de port robust. És un ocell cosmopolita que prolifera a l’Europa Central i meridional, a l’Àfrica del Nord i Àsia. Ocupa tota l’àrea dels Països Catalans, tret de les zones més elevades del Pirineu.

Té una acusada preferència pels camps de cereals, però també ocupa d’altres àrees obertes com ara prats, garrigues, etc. Mengen llavors d’herbes, fulles, gra i insectes. És un ocell sedentari que registra un augment de la població hivernal per l’arribada de migrants procedents de l’Europa Central. El mascle fa un crit metàl·lic bastant poc melodiós. Nidifica en tot el territori, incloses les zones humides. El niu és construït per la femella a poca alçada entre la vegetació, sovint a les vores dels camins o de les carreteres. L’època de cria s’inicia al final d’abril i acaba a la darreria de juny.

cruixidell-fitxa-web

 

 

IMG_7644

El passat 10 de març, amb el CLUB PASDEPARDAL,vam visitar la desembocadura del riu Gaià, que es troba a la platja d’Altafulla, molt pròxima al castell de Tamarit. Es tracta d’una zona on, amb un recorregut ben curt podem trobar diferents ambients: platja, vegetació dunar autòctona, camps de cultiu, riu, bosc de ribera i un pinar. Per tant podem trobar diferents espècies d’ocells habitual en cada un d’aquests tipus d’àmbits.
Durant l’excursió familiar al tram final del riu hem observat un total de 22 espècies: Verdum, gafarró, cogullada vulgar, tallarol de casquet, tallarol capnegre, tallareta cuallarga, rossinyol bord, mosquiter comú, bitxac, mallerenga cuallarga, mallerenga carbonera, cotxa fumada, garsa, tudó, merla, pardal comú, estornell negre, puput, polla d’aigua, ànec collverd, gavià argentat i gavina vulgar.

Us en deixem algunes imatges (totes les fotos d’aus són de l’Enric Pàmies):

IMG_7634

Locell que us proposem pel mes de desembre és la bonica merla blava. Si teniu sort de topar-vos amb una quedareu meravellats!

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


MERLA BLAVA (Monticola solitarius)

Merla tímida i difícil d’observar, però inconfusible pel color blau grisós dels mascles (les femelles en canvi són més gris marronoses). Habita roquissars i zones escarpades, on fa el niu, tot i que ocasionalment se la pot observar en parcs i jardins.

Resident de distribució irregular, present en parts dels Prepirineus i els Pirineus orientals sempre en ambients secs i rocallosos, en serres litorals, on és més comú al sud del territori, i en general per on trobi aquest tipus d’ambients a l’interior, tant a la Depressió Central com al nord d’aquesta, evitant, però, el Pirineu axial. Ocasional en nuclis urbans. Rara a l’hivern i durant les migracions fora de les zones on cria. (SIOC)

Per mes informació cliqueu aquí.

merla-blava-fitxa-web