El desembre ja és un mes de ple hivern i és per això que l’ocell que hem triat per representar-lo n’és un d’estrictament hivernal, que no nidifica, per tant, a Catalunya. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


CORB MARÍ GROS (Phalacrocorax carbo)

El corb marí és un ocell gros, amb les ales relativament curtes i arrodonides, la cua també curteta i el coll, en canvi, llarg i gruixut . La coloració general d’aquesta espècie és negre, tot i que pot presentar una quantitat variable de blanc entre la gola, el pit i la panxa segons l’edat de cada individu. A la base de la mandíbula inferior té una taca de color groc intens que es força visible fins i tot a certa distancia.

A l’hivern, el corb marí ocupa qualsevol espai en el qual hi hagi aigua i peixos. És força abundant a les zones humides més importants de Catalunya, però també en embassaments interiors, rius i, fins i tot, als ports pesquers nedant enmig de les barques. És freqüent, també, veure’ls aturats als arbres sense fulles de la vora dels rius sobre els quals s’apleguen en gran nombre per passar la nit.

A causa de la seva dieta exclusivament piscívora, aquesta espècie té molt mala premsa entre els pescadors i, de fet, històricament, aquest col·lectiu ha demanat llicències per poder-ne controlar la població mitjançant la cacera. Malgrat aquestes peticions, s’ha demostrat que la immensa majoria dels peixos que consumeixen els corb marins no tenen cap valor comercial.

Una de les “llegendes urbanes” que envolta els corb marins és que no tenen glàndula uropigial —l’encarregada de produir l’oli que impermeabilitza el plomatge dels ocells aquàtics— i que per això passen tanta estona amb les ales obertes per assecar-se. La veritat és que, tot i que sí que en tenen, de glàndula uropigial, la quantitat d’aquest oli protector no és suficient per impermeabilitzar-los completament, però és que a més a més, l’excés de pes que els suposa que l’aigua els penetri entre les plomes els ajuda a capbussar-se amb més facilitat.

corb-mari-gros-fitxa-web

què en penses?

Post Navigation