Després del “programa doble” que ha suposat l’Ocell de l’estiu (1 i 2), comencem el curs escolar tornant al format habitual amb l’Ocell del mes de setembre. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període.  Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


COTORRETA DE PIT GRIS (Myiopsitta monachus)

La cotorreta de pit gris és un ocell de color verd maragda, amb el pit i el front grisos, les ales blavoses i la cua llarguíssima. Es tracta d’una espècie originària de l’Amèrica del sud i les poblacions que hi ha avui en dia a casa nostra provenen d’exemplars d’origen domèstic.

S’alimenta, principalment, de la fruita que recol·lecta dels arbres ornamentals que hi ha als parcs i jardins urbans. Viu en petites colònies —força sorolloses, per cert— que formen agrupant els nius dalt de tot de palmeres o d’arbres de bona alçada. Aquest conjunt de nius, amb el pas del temps, pot arribar a ser tan pesat que hi ha el risc que caigui, aixafant tot allò que hi hagi a sota: normalment, cotxes.

Com en el cas d’altres espècies al·lòctones (que no són originàries d’un territori al qual ha accedit recentment, sovint per l’acció humana) la cotorreta de pit gris competeix directament amb espècies que sí que ho són, d’originàries de casa nostra i, sovint, les perjudica. La cotorreta de pit gris pot ser un dels motius de la davallada de les poblacions de pardals a les ciutats catalanes.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

cotorreta-pit-gris-fitxa

IMG_8717 IMG_9824 IMG_9823 IMG_9842

Ja hem arribat al mes de setembre i és hora de repartir obsequis del nostre “foto-concurs”. Aquest cop hem volgut premiar la constància de tots aquells que ens heu anat enviant imatges de les diferents propostes d’ “ocelldelmes” des del mes d’abril.

Així doncs felicitem a @campodetenis, @1cellscat, @lourdes_jb, mingo i @mosafe98 que rebran una samarreta serigrafiada a mà per Pasdepardal.

Moltes gràcies a tots els que ens seguiu al nostre compte d’Instagram i en especial a tots aquells que participeu en el nostre repte mensual.  Ara al setembre encetem una nova temporada del “ocelldelmes” que durarà fins gener i en la que esperem que ens seguiu acompanyant.

Gràcies a tothom i bon birding!

La muda és un procés mitjançant el qual alguns animals renoven les plomes, el pèl, la pell, les dents, les banyes, etc. En el cas dels ocells, aquest fenomen es realitza periòdicament i, generalment, seguint una seqüència esglaonada que els permeti mantenir, en tot moment, la capacitat de vol. Les estratègies que utilitzen els ocells per reemplaçar les plomes són força diverses, però d’entre totes elles la més extrema és, potser, la que segueixen els ànecs en general i l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) —un dels nostres ocells de l’estiu— en particular.

DSC_4279

Mascle i femella (a l’esquerra) de collverd amb el seu plomatge habitual (gener 2016).

Els mascles d’ànecs i oques, poc després de l’aparellament i en ple estiu, adquireixen una coloració molt discreta que recorda força a la de les femelles. Aquest plomatge s’anomena d’eclipsi i permet aquests ocells passar desapercebuts durant un període en el qual seran especialment vulnerables. Un cop tant mascles com femelles tenen el plomatge marronós —els mascles perquè estan en eclipsi i les femelles perquè aquest és el seu plomatge habitual—, ambdós sexes perden totes les plomes de vol alhora. Aquesta estratègia de muda anomenada simultània els deixa temporalment impedits de volar i a mercè, per tant, dels depredadors. Al cap de 30-40 dies aquests ànecs lluiran un plomatge nou de trinca que els haurà de servir fins a la muda de l’estiu següent.

DSC_3833

Mascle de collverd en plomatge d’eclipsi (juliol 2016).

DSC_3819

Mascle de collverd en plomatge d’eclipsi (juliol 2016). Noteu que les noves primàries (11 a cada costat, encara que la 1a és reduïda i no es veu) estan creixent, mentre que les secundàries (que anirien a continuació just per sota) encara no treuen el cap.

 

 

Tenim la idea que només els ocells tropicals llueixen colors vius i que els de la nostra contrada són tots ben ensopits. En el taller que vam realitzar ahir a la Biblioteca Pere Anguera de Reus dins el cicle Un estiu de faula vam descobrir que això no és així.

A partir de la història del corb que es va pintar com una mallerenga, com una cotorra i com un pinsà per tal de tenir amics vam investigar de quin color són els ocells que tenim al voltant. Ens vam sorprendre al descobrir la variació de colors dels nostres ocells: el groc del gafarró, el verd de la cotorra, el taronja de la puput, el blau de la mallerenga, el rovell del pit-roig … Amb tots aquests colors al cap vàrem dibuixar i pintar ocells de colors en samarretes que van lluir d’allò més!

Dimarts vinent investigarem els “bitxos de 6 potes”.

No hi falteu!

 

cadrenera-PA-web

 

 

Sabíeu que Pasdepardal fa un taller cada dimarts a la biblioteca Pere Anguera de Reus? És gratuït i pensat per a un públic familiar. Cada setmana expliquem contes, explorem l’entorn de la biblioteca a la cerca d’ocells i altres animals i fem un taller relacionat amb el que hem investigat. Us ho perdreu?

Per consultar el programa cliqueu AQUÍ

 

 

Dissabte passat vam celebrar el “final de curs” del Club Pasdepardal anellant ocells en una zona del riu Gaià, a prop d’Aiguamúrcia. Malgrat la calor vam poder anellar fins a 7 espècies diferents d’ocells.

DSCN3191

autor foto: Pere Compte

Els més matiners en caure a les xarxes van ser un grup de gafarrons i verdums. A la foto un verdum:

DSCN3067

autor foto: Pere Compte

En la primera batuda també vam anellar un tallarol de casquet mascle i una cadernera.

DSCN3063

autor foto: Pere Compte

DSCN3128

autor foto: Pere Compte

Aquesta merla quasi que no hi cabia al tub de la balança!

IMG_8575

IMG_8576

La bosqueta: un dels ocells més bonics, i el més fotografiat,  dels que vam poder observar de prop.

DSCN3197

autor foto: Pere Compte

IMG_8566

IMG_8568

I per acabar, un rossinyol bord!

DSCN3315

autor foto: Pere Compte

IMG_8584

Esperem retrobar-nos a la nova temporada del Club Pasdepardal, que començarà a la tardor. No hi falteu!

Bon estiu i bon birding!

Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients de secà i una altra pròpia del medi aquàtic. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Aquí teniu la fitxa de l’ÀNEC COLLVERD, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients aquàtics.

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.

Animeu-vos

Bon birding!


ÀNEC COLLVERD (Anas platyrhynchos)

És l’ànec més abundant al nostre país i també l’antecessor dels ànecs domèstics, amb els quals s’hibrida sovint. El mascle té el cap i el coll de color verd amb iridescències, el bec groc i les potes taronges, el pit castany, el cul negre i el cos grisenc. La femella, en canvi, de coloració molt més sòbria, és bruna, amb la part superior del cap —el pili— més fosc i un franja fosca que li va de la base del bec fins al clatell i que li travessa l’ull. En qualsevol plomatge, per això,  l’ànec collverd es pot distingir d’altres espècies d’ànec perquè té una taca a les ales, anomenada mirallet, de color blau metàl·lic.

L’ànec collverd ocupa pràcticament qualsevol ambient d’aigua dolça, des de rius i rierols fins a llacunes litorals o llacs artificial de parcs i jardins. La parella construeix un niu força amagat entre la vegetació dins del qual hi poden arribar a pondre 18 ous. Els polls, que són nidífugs, abandonen el niu al cap de poques hores d’haver nascut i ja són capaços de nedar i alimentar-se per ells mateixos.

És una espècie omnívora que menja plantes, llavors, cucs, caragols, capgrossos, etc. sempre des de la superfície de l’aigua i sense capbussar-se completament. L’ànec collverd és un ocell força sorollós, especialment durant el festeig quan repeteixen insistentment un quac, quac nasal.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

 

ànec-collverd-fitxa-web

Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, com ja sabeu, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients de secà i una altra pròpia del medi aquàtic. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Avui pengem la fitxa del XORIGUER COMÚ, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients de secà i durant les properes setmanes penjarem la fitxa de l’ocell aquàtic.

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.

Animeu-vos

Bon birding!


XORIGUER COMÚ (Falco tinnunculus)

Aquest petit falcó és el més comú d’entre tots el ocells de rapinya ja que ocupa una gran varietat d’ambients i només evita les grans àrees boscoses. Aquest fet fa que el puguem observar en pràcticament qualsevol hàbitat que inclogui poc o molt camp obert. A casa nostra, el xoriguer utilitza per a criar cingles i espadats, construccions humanes (castells, esglésies, torres de guaita…) i també nius antics de còrvids i d’altres ocells, quan escull els arbres per a tal propòsit.

La seva dieta està composada principalment per petits mamífers, especialment talpons i ratolins de camp, encara que, durant els mesos de calor, una part important de la seva alimentació la proporcionen els insectes. Ocasionalment, també captura sargantanes i llangardaixos. La tècnica de cacera del xoriguer, que suposa un dels trets més singulars del seu comportament, consisteix en passar-se llarga estona suspès a l’aire, gairebé immòbil i aparentment sense esforç, només bategant les ales i anant-se deixant caure poc a poc. Finalment, quan la víctima és a l’abast, el tancament de les ales li proporciona el darrer impuls per a caure-li damunt amb força. Aquest tipus de vol estàtic s’anomena fer l’aleta o fer l’àngel i és la causa que, en alguns pobles de la Catalunya interior, se l’anomeni popularment esperit sant.

Com ja hem dit al començament, el xoriguer és un ocell que ocupa una gran varietat d’hàbitats. Possiblement, un dels espais on és més senzill d’observar, alhora que sorprenent, és a les mitjanes de les autopistes. Aquest ambient de vegetació escadussera i de nul·la presència humana, malgrat el continu anar i venir de vehicles, els proporciona un excel·lent terreny de cacera. Així doncs, si aneu fitant les mitjanes de les autopistes en els vostres desplaçaments estiuencs, no serà rar que en veieu algun, suspès a l’aire, esperant per abatre’s damunt d’algun talpó.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències! xoriguer-fitxa-web

 

Ara que ha començat l’estiu i que la calor comença a fer estralls en persones i moixons, us convoquem a la darrera sortida del club Pasdepardal d’aquest curs escolar. Per tal d’acomiadar la temporada com cal us proposem fer una matinal d’anellament científic d’ocells a la zona d’Aiguamúrcia. Per tant, amb tots aquells que vulgueu gaudir de l’experiència de veure ocells de ben a prop, ens trobarem a les 9 h del matí de dissabte 9 de juliol a l’esplanada que trobareu abans d’entrar a Aiguamúrcia venint de Vila-rodona (vegeu mapa adjunt). NO US OBLIDEU LA CÀMERA FOTOGRÀFICA…i la crema solar!!

5650135976_461526e75f_o

Torna l’ocell del mes amb energies renovades i algunes novetats. La principal és que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquell període.  Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


ORIOL (Oriolus oriolus)

L’oriol és un ocell espectacular de la mida, si fa o no fa, d’una merla amb el cos groc lluent i les ales negres, en el cas del mascle, i tons més verdosos en el de la femella. Es tracta d’una espècie migradora que passa l’hivern a les selves plujoses del centre i sud d’Àfrica i que arriba a Europa a finals d’abril i en romà fins al setembre. 

A casa nostra, cria, sobretot, en taques de bosc de ribera tot i que ho fa també, més rarament, en marges de boscos de qualsevol altre tipus. Per fer el niu els progenitors acumulen gran quantitat de fils de ràfia, bocins de lianes i altres fibres vegetals. A continuació les estoven amb saliva per tal d’enroscar-les a l’enforcadura horitzontal d’una branca i les van teixint fins que aconsegueixen un niu en forma de cistell que es capaç de resistir qualsevol ventada.

Es tracta d’un ocell discret i esmunyedís que habita les capçades dels arbres per la qual cosa és més fàcil sentir el seu cant tiro-liro o oriolus-oriolus que no pas veure’l. Tot i així, si aconseguim localitzar-lo en un anar i venir entre arbre i arbre el reconeixerem a l’instant.

L’oriol és una espècie insectívora que menja sobretot insectes que viuen als arbres, especialment erugues -processionària inclosa-. Tot i això, també es deleix per les figues i les cireres, per la qual cosa sovinteja els fruiterars i aquest fet causa, consegüentment, l’enuig dels pagesos.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

oriol-fitxa web