Aquest mes el volem dedicar a un ocell que, tot i ser força comú, sovint passa desapercebut entre l’aficionat novell: el raspinell.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


RASPINELL COMÚ (Certhia brachydactyla)

El raspinell és un ocell petit, més que un pardal o una mallerenga, i discret que viu en boscos o en qualsevol indret on hi hagi arbres madurs, també en parcs i jardins. Té el plomatge marró amb taques blanques i negres que li donen un aspecte marronós i críptic quan l’observem a distància. La cua és llisa, de color marronós i li serveix de suport quan s’enfila pels troncs dels arbres en cerca dels insectes que caça amb el seu bec llarg i corbat. L’ungla del dit posterior és llarga i li serveix per agafar-se bé a l’escorça. Té el costum de seguir un recorregut de baix cap a dalt irregular o en espiral al voltant de l’arbre. Quan arriba dalt de l’arbre, se’n va a la part inferior d’un altre i repeteix el procés d’anar cercant aliment mentre puja. No acostuma a baixar a terra quasi mai.

El raspinell comú té un cosí germà quasi bessó que el substitueix en alçades superiors als 1400 m: el raspinell pirinenc (Certhya familiaris). Són dues espècies molt similars les quals són molt difícils de distingir entre elles si no és per la veu, que és força diferent una de l’altra.

 

raspinell-fitxa-web

 

ocells-Pla-de-Manlleu--portada-web

 

Dimarts passat, 9 de maig, vam visitar l’escola Sant Miquel del Pla de Manlleu. Durant l’activitat vam aprendre l’idioma dels ocells i a diferenciar les diferents veus que usen per comunicar-se (cant, reclam, veu de contacte i la veu d’alarma). Després vam fer un tomb pels afores del poble on vam tenir la sort d’observar i, sobretot, sentir molts dels ocells que els alumnes havien treballat prèviament amb el quadernet Ocells del Pla de Manlleu.

Us mostrem algunes imatges de la sortida i una llista amb alguns dels ocells que vam poder observar. Si cliqueu sobre el seu nom podreu sentir com canten.

Ocells observats:

 

IMG_2965 IMG_2957 IMG_2956 IMG_2954 IMG_2953 IMG_2963IMG_2952IMG_2964IMG_2960

Aquest mes, aprofitant que tot just fa un any el vàrem dedicar a l’oreneta cuablanca, i coincidint amb el projecte orenetes del ICO, el volem dedicar a l’oreneta vulgar.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


ORENETA VULGAR (Hirundo rustica)

Tot i que és un dels ocells més estretament lligats a l’ésser humà, hom la confon sovint amb la seva cosina germana l’oreneta cuablanca. L’oreneta vulgar té les parts superiors de color blau molt fosc amb iridescències, la gola i el front vermellós, el pit i el ventre blancs i la cua enforquillada. El niu té forma de mitja tassa oberta per dalt i està construït amb boletes de fang. Sovint està enganxat a les bigues dins de masies i estables. S’alimenta d’insectes de mida petita i mitjana els quals caça en vol a prop de terra o també damunt de l’aigua. L’oreneta vulgar és una espècie estival que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana.

oreneta-vulgar-fitxa-web

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


TALLAROL CAPNEGRE (Sylvia melanocephala)

El tallarol capnegre o busquereta capnegra  és l’ocell de l’ordre dels passeriformes que més caracteritza brolles, àrees embosquinades, olivets i en general les àrees termòfiles de la zona mediterrània dels Països Catalans, on és freqüent i localment abundant, especialment a la franja costanera i a les Illes, i ha colonitzat les ciutats on el podem veure en jardins i grups d’arbres.  Molt actiu i gens tímid és fàcil de localitzar gràcies als seus reclam  i cant característics.

tallarol-capnegre-fitxa-web

El mes de febrer hem fet una petita aturada per celebrar els 2 anys del projecte “Ocell del mes” i repartir obsequis entre els participants. Per encetar la tercera temporada  hem triat un dels ocells més simpàtics de les nostres contrades:  la mallerenga carbonera.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o seguir-nos al nostre compte d’Instagram, on pengem les vostres aportacions.

Esperem les vostres col·laboracions!


MALLERENGA CARBONERA (Parus major)

La carbonera és la més grossa de les mallerengues que viuen a Catalunya essent la seva mida, pràcticament, la mateixa que la del pardal comú. Té un plomatge amb colors força llampants i en destaca la seva “corbata” negra que ens permetrà identificar-la amb certesa. 

Totes les espècies de mallerenga, inclosa la carbonera, són ocells eminentment forestals però aquesta última també viu en ambients amb arbres dispersos, en parcs i en jardins fins i tot dins de grans ciutats. Fa el niu en forats i escletxes, tant dels arbres com de roques o construccions, però també ho fa dins de caixes niu.

S’alimenta d’invertebrats i llavors que recol·lecta sovint en posicions acrobàtiques gràcies a les seves potes robustes, les quals els permeten penjar-se boca avall mentre cerquen l’aliment.

La mallerenga carbonera o primavera és un ocells força conegut a la nostra cultura popular a causa del seu cant, el qual s’ha transcrit de mil maneres diferents: tot per mi-tot per mi, tot estiu-tot-estiu, sense-pa, sense-pa, tot-ho-tinc, tot-ho-tinc, etc

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país la puput és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

mallerenga-carbonera-fitxa

samarretes

Aquest mes de febrer el nostre repte mensual “ocell del mes” ha complert dos anys. Des de la primera fitxa, dedicada a la cuereta torrentera, fins la darrera, dedicada a l’aligot comú, ja en són més de vint les espècies que us hem proposat i que heu anat retratant mes a mes. Si cliqueu AQUÍ les podreu repassar totes.

Dos anys és molt de temps i per agrair-vos la vostra fidelitat, durant aquest mes de febrer,  hem estat enviant samarretes a tots aquells que ens n’heu demanat.

Molt aviat tornarem amb noves propostes d'”ocells del mes”. Esperem que us hagueu divertit tan com nosaltres perseguint ocells i que ens seguiu acompanyant en aquest projecte i enviant els vostres magnífics retrats.

Per molts anys “ocell del mes”!

Per celebrar l’entrada d’any arriba un altre Ocell del mes, en aquest cas un rapinyaire força comú, especialment, a l’hivern. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


ALIGOT COMÚ (Buteo buteo)

L’aligot és un dels rapinyaires més abundants a casa nostra, especialment, a l’hivern moment en què arriba una bona quantitat d’ocells provinents del centre i el nord d’Europa per ajuntar-se al ja prou nombrós contingent de reproductors.

Es tracta d’un rapinyaire de mida mitjana: força més gros que un xoriguer però molt més petit que un voltor o una àliga daurada. Per tal que us feu una idea l’aligot té una mida comparable a la del corb o el gavià argentat, això sí, amb les ales força més amples que aquest darrer.

Els aligots, en general, tenen força variabilitat en el plomatge per la qual cosa aquest no serà una de les millors característiques alhora d’identificar-los. Molts exemplars provinents del nord d’Europa poden ser extremadament clars —fins i tot blancs— mentre que es aligots residents són, per regla general, molt més foscos —i petits—. Per identificar un aligot ens haurem de fixar, per tant, més en la silueta que no pas en la coloració. Hem de buscar un rapinyaire mitjà amb les ales molt amples i la cua, relativament, curta i força arrodonida.

A l’època de reproducció els aligots ocupen mosaics de bosc —on fan el niu— amb camps de conreu o d’altres zones obertes per caçar. Ara a l’hivern poden viure en qualsevol tipus d’ambient però amb preferència per les grans àrees sense arbres. És molt típic veure’ls damunt dels pals de la llum o del telèfon de la vora de la carretera.

aligot-comu-fitxa

img-20161202-wa0008

El passat dissabte 26 de novembre un grupet de valents vam desafiar la pluja, la boira i, en general, el mal temps imperant i vam dirigir-nos cap al sud —com els ocells migradors— a la recerca del sol i del bon temps (spoiler: no ho vam aconseguir…). La nostra destinació (quarter d’hivernada) va ser la R.N. de Sebes a Flix en la qual esperàvem —gràcies als seus observatoris estratègicament situats— poder fer bones observacions d’alguns ocells aquàtics com ara el mític bitó, el preciós blauet o diverses espècies d’ànecs.

img-20161202-wa0007

El bitó, que és un ocell que requereix moltíssim esforç o moltíssima sort per veure’l, no va aparèixer però, en canvi, vam poder observar, durant molta estona, una femella de blauet  que va fer les delícies dels assistents. A més a més, vam tenir l’oportunitat de parlar sobre el dimorfisme sexual dels ànecs, en aquest cas, gràcies a la col·laboració d’un grupet de xarxets. Durant tota aquesta estona vam sentir el rascló, que xiscla com un porc a la matança, i vam restar una estona embadalits veient com els cabussets provaven de pescar alguna cosa per menjar.

dsc_7133

dsc_7121

Blauet (Alcedo atthis) del dret i del revés!

dsc_7114

Xarxet (Anas crecca) femella

dsc_7116

Xarxet mascle

dsc_2212

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Finalment, va començar a ploure amb ganes però tot i així, gràcies als observatoris de la reserva, ens va ser possible continuar observant ocells, a recer, una estona més. Vam veure com el pit-roig, la cuereta, el mosquiter i molts d’altres entomaven estoicament la pluja.

dsc_7136

Pit-roig (Erithacus rubecula)

dsc_7151

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), l’ocell el mes de novembre, entomant la pluja.

dsc_7140

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Abans de marxar, per això, vam fer una visita breu al mas del Director —la gana ja ens feia grunyir l’estómac— a on vam poder gaudir del diorama que tenen a l’entrada amb reproduccions de molts dels animals que viuen a la zona. No cal dir que hi tornarem, a Sebes, a on a més a més sempre ens hi sentim molt ben rebuts.

1936520_936904989679591_919688846500092760_n

Font: Grup de Natura Freixe

 

 

 

 

El desembre ja és un mes de ple hivern i és per això que l’ocell que hem triat per representar-lo n’és un d’estrictament hivernal, que no nidifica, per tant, a Catalunya. Recordeu que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquest període. Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem també que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes de febrer sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


CORB MARÍ GROS (Phalacrocorax carbo)

El corb marí és un ocell gros, amb les ales relativament curtes i arrodonides, la cua també curteta i el coll, en canvi, llarg i gruixut . La coloració general d’aquesta espècie és negre, tot i que pot presentar una quantitat variable de blanc entre la gola, el pit i la panxa segons l’edat de cada individu. A la base de la mandíbula inferior té una taca de color groc intens que es força visible fins i tot a certa distancia.

A l’hivern, el corb marí ocupa qualsevol espai en el qual hi hagi aigua i peixos. És força abundant a les zones humides més importants de Catalunya, però també en embassaments interiors, rius i, fins i tot, als ports pesquers nedant enmig de les barques. És freqüent, també, veure’ls aturats als arbres sense fulles de la vora dels rius sobre els quals s’apleguen en gran nombre per passar la nit.

A causa de la seva dieta exclusivament piscívora, aquesta espècie té molt mala premsa entre els pescadors i, de fet, històricament, aquest col·lectiu ha demanat llicències per poder-ne controlar la població mitjançant la cacera. Malgrat aquestes peticions, s’ha demostrat que la immensa majoria dels peixos que consumeixen els corb marins no tenen cap valor comercial.

Una de les “llegendes urbanes” que envolta els corb marins és que no tenen glàndula uropigial —l’encarregada de produir l’oli que impermeabilitza el plomatge dels ocells aquàtics— i que per això passen tanta estona amb les ales obertes per assecar-se. La veritat és que, tot i que sí que en tenen, de glàndula uropigial, la quantitat d’aquest oli protector no és suficient per impermeabilitzar-los completament, però és que a més a més, l’excés de pes que els suposa que l’aigua els penetri entre les plomes els ajuda a capbussar-se amb més facilitat.

corb-mari-gros-fitxa-web