La muda és un procés mitjançant el qual alguns animals renoven les plomes, el pèl, la pell, les dents, les banyes, etc. En el cas dels ocells, aquest fenomen es realitza periòdicament i, generalment, seguint una seqüència esglaonada que els permeti mantenir, en tot moment, la capacitat de vol. Les estratègies que utilitzen els ocells per reemplaçar les plomes són força diverses, però d’entre totes elles la més extrema és, potser, la que segueixen els ànecs en general i l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) —un dels nostres ocells de l’estiu— en particular.

DSC_4279

Mascle i femella (a l’esquerra) de collverd amb el seu plomatge habitual (gener 2016).

Els mascles d’ànecs i oques, poc després de l’aparellament i en ple estiu, adquireixen una coloració molt discreta que recorda força a la de les femelles. Aquest plomatge s’anomena d’eclipsi i permet aquests ocells passar desapercebuts durant un període en el qual seran especialment vulnerables. Un cop tant mascles com femelles tenen el plomatge marronós —els mascles perquè estan en eclipsi i les femelles perquè aquest és el seu plomatge habitual—, ambdós sexes perden totes les plomes de vol alhora. Aquesta estratègia de muda anomenada simultània els deixa temporalment impedits de volar i a mercè, per tant, dels depredadors. Al cap de 30-40 dies aquests ànecs lluiran un plomatge nou de trinca que els haurà de servir fins a la muda de l’estiu següent.

DSC_3833

Mascle de collverd en plomatge d’eclipsi (juliol 2016).

DSC_3819

Mascle de collverd en plomatge d’eclipsi (juliol 2016). Noteu que les noves primàries (11 a cada costat, encara que la 1a és reduïda i no es veu) estan creixent, mentre que les secundàries (que anirien a continuació just per sota) encara no treuen el cap.

 

 

Tenim la idea que només els ocells tropicals llueixen colors vius i que els de la nostra contrada són tots ben ensopits. En el taller que vam realitzar ahir a la Biblioteca Pere Anguera de Reus dins el cicle Un estiu de faula vam descobrir que això no és així.

A partir de la història del corb que es va pintar com una mallerenga, com una cotorra i com un pinsà per tal de tenir amics vam investigar de quin color són els ocells que tenim al voltant. Ens vam sorprendre al descobrir la variació de colors dels nostres ocells: el groc del gafarró, el verd de la cotorra, el taronja de la puput, el blau de la mallerenga, el rovell del pit-roig … Amb tots aquests colors al cap vàrem dibuixar i pintar ocells de colors en samarretes que van lluir d’allò més!

Dimarts vinent investigarem els “bitxos de 6 potes”.

No hi falteu!

 

cadrenera-PA-web

 

 

Sabíeu que Pasdepardal fa un taller cada dimarts a la biblioteca Pere Anguera de Reus? És gratuït i pensat per a un públic familiar. Cada setmana expliquem contes, explorem l’entorn de la biblioteca a la cerca d’ocells i altres animals i fem un taller relacionat amb el que hem investigat. Us ho perdreu?

Per consultar el programa cliqueu AQUÍ

 

 

Dissabte passat vam celebrar el “final de curs” del Club Pasdepardal anellant ocells en una zona del riu Gaià, a prop d’Aiguamúrcia. Malgrat la calor vam poder anellar fins a 7 espècies diferents d’ocells.

DSCN3191

autor foto: Pere Compte

Els més matiners en caure a les xarxes van ser un grup de gafarrons i verdums. A la foto un verdum:

DSCN3067

autor foto: Pere Compte

En la primera batuda també vam anellar un tallarol de casquet mascle i una cadernera.

DSCN3063

autor foto: Pere Compte

DSCN3128

autor foto: Pere Compte

Aquesta merla quasi que no hi cabia al tub de la balança!

IMG_8575

IMG_8576

La bosqueta: un dels ocells més bonics, i el més fotografiat,  dels que vam poder observar de prop.

DSCN3197

autor foto: Pere Compte

IMG_8566

IMG_8568

I per acabar, un rossinyol bord!

DSCN3315

autor foto: Pere Compte

IMG_8584

Esperem retrobar-nos a la nova temporada del Club Pasdepardal, que començarà a la tardor. No hi falteu!

Bon estiu i bon birding!

Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients de secà i una altra pròpia del medi aquàtic. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Aquí teniu la fitxa de l’ÀNEC COLLVERD, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients aquàtics.

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.

Animeu-vos

Bon birding!


ÀNEC COLLVERD (Anas platyrhynchos)

És l’ànec més abundant al nostre país i també l’antecessor dels ànecs domèstics, amb els quals s’hibrida sovint. El mascle té el cap i el coll de color verd amb iridescències, el bec groc i les potes taronges, el pit castany, el cul negre i el cos grisenc. La femella, en canvi, de coloració molt més sòbria, és bruna, amb la part superior del cap —el pili— més fosc i un franja fosca que li va de la base del bec fins al clatell i que li travessa l’ull. En qualsevol plomatge, per això,  l’ànec collverd es pot distingir d’altres espècies d’ànec perquè té una taca a les ales, anomenada mirallet, de color blau metàl·lic.

L’ànec collverd ocupa pràcticament qualsevol ambient d’aigua dolça, des de rius i rierols fins a llacunes litorals o llacs artificial de parcs i jardins. La parella construeix un niu força amagat entre la vegetació dins del qual hi poden arribar a pondre 18 ous. Els polls, que són nidífugs, abandonen el niu al cap de poques hores d’haver nascut i ja són capaços de nedar i alimentar-se per ells mateixos.

És una espècie omnívora que menja plantes, llavors, cucs, caragols, capgrossos, etc. sempre des de la superfície de l’aigua i sense capbussar-se completament. L’ànec collverd és un ocell força sorollós, especialment durant el festeig quan repeteixen insistentment un quac, quac nasal.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

 

ànec-collverd-fitxa-web

Ja hem arribat a l’estiu i, qui més qui menys, gaudirà d’uns merescuts dies de vacances. Pels mesos d’estiu, com ja sabeu, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients de secà i una altra pròpia del medi aquàtic. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Avui pengem la fitxa del XORIGUER COMÚ, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients de secà i durant les properes setmanes penjarem la fitxa de l’ocell aquàtic.

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.

Animeu-vos

Bon birding!


XORIGUER COMÚ (Falco tinnunculus)

Aquest petit falcó és el més comú d’entre tots el ocells de rapinya ja que ocupa una gran varietat d’ambients i només evita les grans àrees boscoses. Aquest fet fa que el puguem observar en pràcticament qualsevol hàbitat que inclogui poc o molt camp obert. A casa nostra, el xoriguer utilitza per a criar cingles i espadats, construccions humanes (castells, esglésies, torres de guaita…) i també nius antics de còrvids i d’altres ocells, quan escull els arbres per a tal propòsit.

La seva dieta està composada principalment per petits mamífers, especialment talpons i ratolins de camp, encara que, durant els mesos de calor, una part important de la seva alimentació la proporcionen els insectes. Ocasionalment, també captura sargantanes i llangardaixos. La tècnica de cacera del xoriguer, que suposa un dels trets més singulars del seu comportament, consisteix en passar-se llarga estona suspès a l’aire, gairebé immòbil i aparentment sense esforç, només bategant les ales i anant-se deixant caure poc a poc. Finalment, quan la víctima és a l’abast, el tancament de les ales li proporciona el darrer impuls per a caure-li damunt amb força. Aquest tipus de vol estàtic s’anomena fer l’aleta o fer l’àngel i és la causa que, en alguns pobles de la Catalunya interior, se l’anomeni popularment esperit sant.

Com ja hem dit al començament, el xoriguer és un ocell que ocupa una gran varietat d’hàbitats. Possiblement, un dels espais on és més senzill d’observar, alhora que sorprenent, és a les mitjanes de les autopistes. Aquest ambient de vegetació escadussera i de nul·la presència humana, malgrat el continu anar i venir de vehicles, els proporciona un excel·lent terreny de cacera. Així doncs, si aneu fitant les mitjanes de les autopistes en els vostres desplaçaments estiuencs, no serà rar que en veieu algun, suspès a l’aire, esperant per abatre’s damunt d’algun talpó.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències! xoriguer-fitxa-web

 

Ara que ha començat l’estiu i que la calor comença a fer estralls en persones i moixons, us convoquem a la darrera sortida del club Pasdepardal d’aquest curs escolar. Per tal d’acomiadar la temporada com cal us proposem fer una matinal d’anellament científic d’ocells a la zona d’Aiguamúrcia. Per tant, amb tots aquells que vulgueu gaudir de l’experiència de veure ocells de ben a prop, ens trobarem a les 9 h del matí de dissabte 9 de juliol a l’esplanada que trobareu abans d’entrar a Aiguamúrcia venint de Vila-rodona (vegeu mapa adjunt). NO US OBLIDEU LA CÀMERA FOTOGRÀFICA…i la crema solar!!

5650135976_461526e75f_o

Torna l’ocell del mes amb energies renovades i algunes novetats. La principal és que hem canviat els premis mensuals per un gran premi semestral, al qual optarà tothom que participi en qualsevol dels “ocelldelmes” d’aquell període.  Esperem les vostres col·laboracions!

Us recordem que podeu participar en el CONCURS “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat. El mes d’agost sortejarem un lot de productes Pasdepardal entre tots els participants.


ORIOL (Oriolus oriolus)

L’oriol és un ocell espectacular de la mida, si fa o no fa, d’una merla amb el cos groc lluent i les ales negres, en el cas del mascle, i tons més verdosos en el de la femella. Es tracta d’una espècie migradora que passa l’hivern a les selves plujoses del centre i sud d’Àfrica i que arriba a Europa a finals d’abril i en romà fins al setembre. 

A casa nostra, cria, sobretot, en taques de bosc de ribera tot i que ho fa també, més rarament, en marges de boscos de qualsevol altre tipus. Per fer el niu els progenitors acumulen gran quantitat de fils de ràfia, bocins de lianes i altres fibres vegetals. A continuació les estoven amb saliva per tal d’enroscar-les a l’enforcadura horitzontal d’una branca i les van teixint fins que aconsegueixen un niu en forma de cistell que es capaç de resistir qualsevol ventada.

Es tracta d’un ocell discret i esmunyedís que habita les capçades dels arbres per la qual cosa és més fàcil sentir el seu cant tiro-liro o oriolus-oriolus que no pas veure’l. Tot i així, si aconseguim localitzar-lo en un anar i venir entre arbre i arbre el reconeixerem a l’instant.

L’oriol és una espècie insectívora que menja sobretot insectes que viuen als arbres, especialment erugues -processionària inclosa-. Tot i això, també es deleix per les figues i les cireres, per la qual cosa sovinteja els fruiterars i aquest fet causa, consegüentment, l’enuig dels pagesos.

Segons els criteris establerts per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, al nostre país l’oreneta cuablanca és una espècie catalogada de PREOCUPACIÓ MENOR.

Us desitgem bones observacions i recordeu que podeu participar en el nostre concurs explicant-nos les vostres experiències!

oriol-fitxa web

 

Aquest diumenge passat ens vam reunir un grup d’afeccionats als ocells per conèixer l’albereda de Santes Creus (Alt Camp), els seus ocells i, a més a més, fer una ullada a una colònia d’abellerols propera.

collage

Així doncs, primerament, ens vam endinsar en el magnífic bosc de ribera que constitueix l’albereda per observar, o escoltar, els ocells que hi habiten. Entre tots els que vam sentir, i els pocs que vam poder veure entre el fullatge dels arbres, destaquem el rossinyol (amb el seu cant variat i poderós), el cargolet (amb un cant potent també que conté una secció que sona “rrrrrrrrr”), el gafarró (amb el pit groc), el tallarol de casquet (amb el pili marró terrós ella, negre ell), la mallerenga carbonera (encorbatada) i les caderneres (sempre jugant en grupets). De l’oriol (groc i negre el mascle) només en vam poder sentir el cant (que recorda el nom científic de l’espècie: “oriolus, oriolus“…

DSC_2334

Gafarró (Serinus serinus)

DSC_1332

Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)

DSC_3314

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

DSC_5944

Cadernera (Carduelis carduelis)

Seguidament vam resseguir la carretera fins a uns talussos sorrencs on hi ha la colònia d’abellerols els quals ens van delectar amb els seus vols acrobàtics i els seus colors de gamma tropical. Vam descobrir que un grup de pardals roquers (semblants a la femella del pardal comú, amb la cella clara i una taqueta groga al pit difícil de veure) s’aprofitava dels forats fets pels abellerols per fer-hi , al seu torn, també el niu. No vam tenir tanta sort amb l’observació d’espècies de picots. De les quatre que sabem que habiten la zona només en vam veure una, i d’aquella manera!: el picot garser petit que es va deixar veure un momentet.

DSC_0025

Abellerol (Merops apiaster)

DSC_2281

Pardal roquer (Petronia petronia)

DSC_9925

Picot garser menut (Dendrocopos minor)

Altres ocells que vam poder observar van ser els estornells negres (de color negre llustrós, xerraires i alegres, grans imitadors de cants d’altres ocells i, de fet, de qualsevol tipus de so) i la cuereta blanca (blanca i negra amb la cua llarga, es desplaça per terra fent passes ràpides).

DSC_2294

Estornell negre (Sturnus unicolor)

 

moixons-urv-web

El passat dijous 12 de maig vam participar en la 3a edició dels Tallers de Medi Ambient organitzats per l’equip del Pla de Medi Ambient de la Universitat Rovira i Virgili. De bon matí ens vam reunir davant la biblioteca del Campus Sescelades per sortir a conèixer els moixons que comparteixen l’espai amb estudiants, professors i treballadors de la universitat.

Només iniciar la passejada vam veure el gavià argentat (ocells mot gros que aprofita l’hora d’esbarjo de l’alumnat per buscar algun tros d’entrepà), la tórtora turca (establerta a casa nostra a la dècada dels 80 i semblant a un colom petit de color sorrenc amb mig collaret negre), l’inevitable colom domèstic (sobradament conegut de tothom) i el tudó (més gros que el colom domèstic i amb franges alars blanques, força visibles quan vola). També vam aprofitar per aprendre a distingir el falciot negre (completament fosc i responsable de la xiscladissa característica que sentim al matí i al capvespre) de l’oreneta cuablanca (panxa i carpó blancs) que fa el niu a les llindes de moltes finestres dels edificis del campus. Més endavant vam observar una garsa (ocell elegant, intel·ligent, amb colors tornassolats a la cua i les ales i que construeix un niu esfèric amb amb la base de fang), el pardal (exemple de llibre de dimorfisme sexual: mascles amb tonalitats castanyes, amb el pitet negre i el casquet gris i femelles de colors més pàl·lids i uniformes) i vam ser observats, des del terrat d’un edifici, per una cuereta blanca (cua llarga, coloració blanca i negra i vol ondulant).

DSC_9837

Tudó (Columba palumbus)

DSC_8900

Garsa (Pica pica)

DSC_0936

Falciot negre (Apus apus)

DSC_1451

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Durant la passejada vam escoltar constantment el gafarró (el cant recorda el xerroteig que fa el dringar de claus d’un clauer) i el verdum (cant força característic però més difícil de descriure). El verdum (amb tons verdosos, bec cònic i plomes grogues a la cua i ales) es va deixar observar a plaer a la punta d’un xiprer (una femella que tot just treia el cap) i també pasturant entre les herbes prop de la Facultat de Pedagogia. El gafarró (ratllat amb el pit i carpó de color groc viu) s’ho mirava tot plegat des de l’extrem d’una branqueta, sense parar de cantar.

DSC_6977

Verdum (Chloris chloris)

DSC_0881

Gafarró (Serinus serinus)

També vam veure l’estornell negre (color negre llustrós amb la cua curta, gregaris i grans imitadors de cants i sorolls), una família de mallerenga carbonera (pit groc amb corbata negra) alimentat un poll i, com a convidada especial, la cotorreta de pit gris (nouvinguda, de color verd maragda amb el pit gris).

DSC_9368

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Algunes espècies només es van deixar observar fugisserament com la cadernera (màscara vermella i taques grogues a les ales) o la merla (mascle tot negre amb el bec groc i la cua llarga). D’altres, únicament les vam sentir com el mosquiter pàl·lid (“tuit, tuit”) o la mallerenga petita

DSC_5944

Cadernera (Carduelis carduelis)

Sin-título-1